La bassa de l´escola.
16/06/2009
Una bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja.
Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes característiques del terreny favorables a la impermeabilització natural. Podien ser de dimensions variables, normalment a partir de 10 m3
En els regadius moderns les basses, de grans dimensions, estan impermeabilitzades amb material plàstic i tenen com a funció emagatzemar aigua per a regar.
Les basses recollien l´aigua d´una petita conca en la qual s´hi feien uns canals de terra que arreplegaven l´aigua i la conduien cap a l´entrada de la bassa.
Les basses tradicionals s´aprofitaven especialment per l´abeuratge dels ramats. Són molt comunes en els paisatges mediterranis i són de molta utilitat, car aprofiten la gran quantitat d´aigua aportada per les tempestes. Si no s´en fa un manteniment adequat les basses s´omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d´aportar aigua.
Des del punt de vista mediambiental les basses mediterrànies són importants per a una certa fauna i flora. El biotop aquàtic de les basses, siguin intermitents o permanents, manté unes relació estreta i intensa amb els sistemes ecologics terrestres que envolten la bassa.
La flora inclueix plantes aquàtiques de diversos tipus i joncs.
Molts dels animals més petits de la fauna típica de les basses depenen del plàncton que es forma. Són també molt comuns els insectes com les libèl·lules, i amfibis com les granotes, salamandres i tritons. Aquests atreuen als animals més grans com les serps, i aus, com el bernat pescaire i la polla d´aigua.
La bassa de l´hort
reflexa la llum.
La llum ve del cel
i jo estic content
mirant el cel i la llum
a la bassa de l´hort.
Evolució d´una bassa sense peixos
Els darrers mesos, a la bassa han passat força coses.
A principis d´estiu, dins l´aigua van aparèixer núvols de puça d´aigua (Daphnia). Aquests crustacis de l´ordre dels cladòcers s´alimenten del fitoplàncton (algues microscòpiques), amb la qual cosa l´aigua estava molt transparent. N´hi havia milers!
Al mateix temps, em vaig preocupar per la presència inquietant de larves de mosquits. Vaig estar a punt de posar un parell de gambúsies mascle a la bassa... La gambúsia és un peix exòtic de petites dimensions, que fou introduït als nostres aiguamolls precisament per a controlar els mosquits. La introducció d´aquesta espècie, malauradament, ha tingut nefastes conseqüències per als peixos autòctons com el fartet o el samaruc.
Vaig tenir paciència, però, i la cosa es va anar equilibrant de forma natural: al cap d´un temps, van arribar els notonèctids, voraços depredadors, que aparentment han devorat totes les larves de mosquit, tot i que també les Daphnia.
Fa poc hem detectat larves de libèl·lula a l´aigua, les quals també són molt depredadores.
El costum de mantenir peixos ornamentals, com els carpins daurats, a les basses, és desastrós per a molts animals. Les carpes preden sobre les postes i capgrossos dels amfibis, i sobre els invertebrats depredadors de mosquits; una bassa plena de carpes és una bassa pobra en biodiversitat. A més, els excrements dels peixos contribueixen a eutrofitzar l´aigua.
Tenint una mica de cura, és possible mantenir una bassa equilibrada i lliure de mosquits, sense afegir-hi peixos. Entre altres coses, és important que hi hagi moltes plantes oxigenants a una bassa.
A la meva, hi he posat un munt de plantes: nenúfars, Myriophyllum, plantatge d´aigua, créixen bord (Apium nodiflorum), mentes, lliri groc (Iris pseudacorus)... i algunes plantes exòtiques com la Elodea, doncs a casa som molt lluny d´altres basses naturals.
Les següents fotos són fetes a la bassa:
Plantatge d´aigua (Alisma plantago-aquatica)
Sympetrum striolatum, libèl·lula comuna a les basses quietes
L´espiadimonis Lestes viridis
La bassa amb tortugues
Moltes espècies de tortugues aquàtiques, degut a la seva gran tolerància al fred, podran mantenir-se a l’exterior tot l’any. Haurem de fer, però, una petita divisió entre les tortugues que viuen la major part del temps a l’aigua i les tortugues que passen part del temps a l’aigua i la resta del temps a la zona terrestre.
S’inclouen en aquestes instal·lacions tortugues dels següents gèneres: Trachemys, Pseudemys, Graptemys, Chrysemys, Malaclemys, Clemmys, Chelydra, Macrochelys, Terrapene, Sternotherus, Kinosternon, Apalone, Pelodiscus, algunes Phrynops, Mauremys, Emys, Chinemys, Ocadia, i un llarg etcètera. Aquestes mateixes instal·lacions podran ésser utilitzades durant els mesos de calor per espècies tropicals.
Com haureu pogut observar hem inclòs en aquest tipus d’instal·lacions un gran nombre d’espècies de mides i hàbits molt diferents, i per tant haurem d’anar fent molts matisos ja que cada tipus de tortugues té uns requeriments diferents.
- Murs o reixa: Podem construir el recinte amb murs de totxanes o peces de formigó, amb peces de fusta o amb reixa. La principal recomanació és que tinguin almenys 60 cm d’alçada i estiguin pensats per evitar fugues, sobretot a les cantonades, ja que aquestes espècies tenen potes molt fortes i ungles molt potents, que els permeten escalar murs de més de 2 metres. Per això és indispensable protegir les cantonades posant alguna peça horitzontal a 40 cm del terra que els barri el pas. Si es fa el recinte amb reixa metàl·lica, haurem de protegir amb plàstic els primers 40 cm, ja que si no els resulta molt fàcil escalar-ho.
Poden semblar mesures exagerades, però durant els 14 anys que porto amb tortugues d’aquests tipus m’he trobat amb una gran varietat de casos sorprenents: tortugues que escalen reixes de 1,20 m., un exemplar que va escalar un mur d’uns 2 metres, ...
Mur de poca alçada que delimita dos recintes per a tortugues aquàtiques
- Estany: En aquest apartat hem de fer dues grans diferències, depenent si es tracta de tortugues amb grans habilitats nedadores (Trachemys, Pseudemys, Graptemys, ...) o si es tracta de tortugues que acostumen a caminar pel fons de l’estany (Kinosternon, Sternotherus, ...).
El tipus d’estany dependrà sobretot de l’espai de què disposem i de les tortugues que ha de tenir, però personalment recomano fer estanys amb ciment especial per aigua (els estanys prefabricats acostumen a tenir formes poc pràctiques per tenir tortugues i els fets amb lona rellisquen molt i pot ser que a les tortugues els costi sortir).
La ubicació hauria de ser en una zona assolellada, lluny de grans arbres (les fulles embrutaran molt ràpidament l’aigua).
La profunditat dependrà del nombre d’animals que hagi d’albergar i de l’espècie de que es tracti, però en general recomano que tingui com a màxim a la zona més profunda 1 metre de profunditat (si hi ha més profunditat, ens serà molt complicat poder controlar-ne tots els exemplars). Aquesta profunditat ha d’anar decreixent gradualment fins arribar a la superfície, per facilitar la sortida de l’aigua a les tortugues. Per a Kinosternon, Sternotherus, Clemmys i Terrapene es recomana una profunditat màxima de 60 cm, amb una pendent realment suau que vagi des de la zona més profunda fins la superfície.
Haurem de buscar informació de cada espècie per saber si poden mantenir-se tot l’any a l’exterior o bé han de passar a instal·lacions més càlides durant l’hivern.
Bassa on hi habiten tortugues del gènere Trachemys i similars
Bassa per a tortugues del gènere Kinosternon
- Filtració: Hem de tenir en compte que les tortugues mengen molt i, per tant, l’aigua s’embrutarà ràpidament. Per evitar-ho, podem crear un hàbitat complet on els elements filtradors siguin les pròpies plantes i petits invertebrats. Aquests tipus d’estanys són els més vistosos i naturals, però per aconseguir l’equilibri adequat haurem de tenir un volum d’aigua prou elevat i un nombre de tortugues més aviat reduït.
Podem optar per instal·lar un sistema de filtrat automàtic, amb un potent filtre extern (la potència dependrà dels litres d’aigua de l’estany) i una bomba, de tal manera que s’anirà netejant constantment l’aigua. Haurem d’anar netejant el filtre, i també hem de pensar que això pot comportar un consum energètic important.
Una darrera opció consisteix en buidar l’aigua de l’estany per mitjà de bombes o d’aixetes instal·lades durant la construcció i d’omplir-lo de nou, però comporta una dedicació d’hores elevada i un malbaratament d’aigua elevat.
- Rampes i zones d’assolellament: A les tortugues que els agrada assolellar-se diàriament, acostumen a fer-ho ben a prop de l’aigua. Poden fer-ho a la mateixa vora de la bassa o podem col·locar pedres o troncs que sobresurtin de l’aigua on s’enfilaran hàbilment.
Terrapene carolina major assolellant-se en una rampa (Imatge cedida per Lucio)
- Plantes aquàtiques i marginals: La quantitat de plantes que podem posar a l’estany és realment elevada i variada.
Existeixen algunes plantes flotants que tal i com indica el seu nom resten flotant permanentment, i per tant les arrels no arriben mai a terra. Existeixen diverses espècies d’aquest tipus, com l’enciam d’aigua, el jacint d’aigua, la salvínia, les azolla o les llenties d’aigua. Excepte aquestes últimes, la resta es moren amb el fred de l’hivern, i per tal n’ haurem de comprar cada any. Totes aquestes plantes són grans filtradores, i com que tapen gran part de la superfície de l’aigua eviten que els rajos de sol entrin a la bassa, cosa que fomentaria el creixement d’algues filamentoses poc recomanables. A més a més permeten que les tortugues d’espècies més tímides es puguin sentir més protegides.
Les plantes de fons són també grans filtradores d’aigua, i n’existeix un gran nombre que són resistents al fred (les trobarem a les botigues especialitzades en peixos i aquaris). Entre aquestes plantes incloem els coneguts nenúfars, ja que tot i tenir les fulles flotant a la superfície, la seva arrel ha d’estar plantada al terra. Totes questes plantes s’han de plantar o “enganxar” al terra o a les roques, per tant que les tortugues no les puguin moure i trencar-les. Algunes espècies molt recomanables són la cabomba, l’elodea o les anubia. Per viure correctament hauran de plantar-se en zones no massa profundes on els pugui arribar una mica de llum solar. Aquestes plantes permetran també que els peixos que podem tenir a la bassa tinguin sempre suficient oxigen per viure.
També existeixen un bon nombre de plantes marginals. Aquestes plantes les plantarem a les vores de la bassa, en una zona de terra inundada, i poden suposar un important filtre a més a més de crear moltes zones on les tortugues es podran ocultar. Algunes d’aquestes plantes són els papirs, els joncs o el canyissar.
- Zona terrestre: Hem d’habilitar sempre una zona terrestre, més o menys gran depenent de si l’espècie que hi viu té hàbits més o menys terrestres. Aquesta zona terrestre servirà en tot cas per a pondre-hi les postes, en el cas de que criïn, per assolellar-se o per buscar aliment. Algunes espècies hi passen una bona part del temps (com en les Terrapene o Kinosternon), per tant hauran de ser prou grans per a poder-hi trobar diferents zones on amagar-se.
La profunditat mínima del substrat hauria de ser d’uns 40-50 cm.
Kinosternon cruentatum a la zona terrestre
- Plantes per a la zona terrestre: En aquesta zona podem plantar-hi plantes amb preferència a la humitat, com falgueres, papirs, ... Crearan un ambient ideal per a que algunes espècies s’hi ocultin, i també ajudaran la proliferació de cargols i llimacs, una de les preses preferides per les espècies d’hàbits més terrestres.
Terrapene carolina triunguis entre la vegetació - Imatge cedida per Manuel Romero
Plantatge d´aigua (Alisma plantago-aquatica)
Sympetrum striolatum, libèl·lula comuna a les basses quietes
