Educació infantil. Suport.

Hola, sóc la Teresa Alsina, i aquest curs faig de professora de suport. Vaig néixer a Palafrugell on he viscut sempre; estic casada i tinc dues nenes: la Marina i l’Ariadna. Vaig estudiar Magisteri amb l’especialitat d’ ed.  primària (l’etapa de 6 a 12 anys). Si us he de ser franca, en aquells moments creia que a l’etapa d’E infantil no es podia ensenyar gaire, ja que els veia molt petits. I ara l’experiència m’ha demostrat que estava molt equivocada: és l’etapa on aprenen més coses i de manera més ràpida, són com esponges que absorbeixen tot el que veuen, senten, noten...

Quan vaig acabar la carrera vaig preparar les oposicions però resulta que no se’n convocaven per ed. Primària. Aleshores vaig decidir preparar per ed. Especial, però tres mesos abans ens van dir que tampoc se’n convocaven. Així que finalment vaig optar per ed. Infantil i van ser tres mesos intensos de treball i estudis. Però van donar fruit ja que les vaig aprovar el primer any (he de reconèixer que no tenir encara ni xicot ni fills em va ajudar molt).

Així que vaig començar a treballar a l’escola Torres Jonama de Palafrugell. Sense haver fet ni un dia de pràctiques amb nens d’aquesta edat, em vaig trobar el primer dia amb 25 nens de P-3 adaptant-se ells a l’escola i jo a aquella nova situació. Us he de confessar que el primer dia quasi acaben amb mi, vaig quedar rebentada.

Al cap de tres anys em van donar la plaça definitiva, però clar, feia tant poc que treballava i tenia tants pocs punts que me la van donar a Cadaqués! Sort que no hi vaig haver d’anar mai. Demanant comissions de serveis em vaig poder quedar aquí.

Quan la Marina havia de començar P-3  d’entrada, vaig inscriure-la al Torres Jonama ja que  estava molt contenta amb l’escola i les mestres; però com a segona opció vaig triar el Pi Verd, era molt llaminer una escola nova que comença de cero. Finalment va entrar al Pi Verd, va ser un any una mica atrafegat : jo al Torres Jonama, ella al Pi Verd i l’Ariadna als Belluguets. Sort de les àvies que sempre em donen un cop de mà portant-les i anant- les a buscar, donant dinars ...!

Aleshores havia de prendre una decisió bastant difícil: continuar al Torres Jonama o venir al Pi Verd. Portava onze anys treballant al Torres Jonama amb unes companyes fantàstiques i em sabia molt greu deixar-les; però per altra banda el fet d’ ajudar a créixer una escola que tot just havia nascut era una proposta molt atractiva. Finalment em vaig decidir i, tot i saber-me molt greu deixar les meves companyes, vaig preferir canviar i venir a l’escola Pi Verd.

I no em penedeixo gens d’aquesta decisió, així que fa quatre cursos que estic aquí. Ara tinc unes companyes noves molt trempades, uns grups de nens que m’estimo moltíssim i uns grup de pares fantàstics. Estic molt contenta de treballar al Pi Verd, el fet de ser una escola petita fa que sigui molt més familiar, el tracte és molt més personal. Els vincles entre alumnes- mestra- pares és molt més fort i valores petites coses que abans passaven desapercebudes.

I espero continuar aquí molts anys, ajudant a l’escola a créixer cada cop amb més força i entusiasme (i amb més alumnes, pares, mestres...).Bé, aquesta és la meva trajectòria i experiència personal. Ara ja em coneixeu més.