Setmana de Carnestoltes.
05/03/2011
El rei carnestoltes, el rei de la festa o el rei del carnaval és un personatge fictici carnavalesc el qual és el centre de les festes. Cada any apareix (depenent del municipi, el dijous, divendres o el dissabte) sota l´aparença d´un animal o d´una persona, i llegeix el pregó amb el qual s´inaugura la celebració.
En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s´ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s´adona que tant desordre no és bo.
En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se´l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se´l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s´acaba la festa i comença la quaresma.
El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d´hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d´Isis i Osiris.
El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s´ha d´emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l´equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d´aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d´arrel pagana i un lapse de permissivitat que s´oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.
Actualment el Carnaval s´ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.
Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en la vessant més brasilera i el de Vilanova i la Geltrú i Solsona com a tradicionals. A la resta d´Espanya destaquen el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife i el Carnaval de Cádiz.
El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebrea uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedro i esbojarrat. Per l´altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.
Des d´antic la gastronomiatradicional dels Països Catalans (vegeu gastronomia dels Països Catalans) ha estat marcada per les estacions i les festes. Abans era costum criar un porc i fer una matança a l´any, o algunes families dues, una de les dues solia ser per a Carnaval i l´altra pel Nadal.
A més, el Carnaval representa la fetsa de la carn en tots els sentits, també per a acomiadar-se d´ella durant la següent època de Quaresma. Als Països Catalans el Carnaval s´associa amb menjar gras i proteïnic: són típiques les coques de llardons i els llardons per ells mateixos, els ous, que de vegades èren les proteïnes més a l´abast, o també la sardina, etc. la coca de llardons, o en alguns llocs també altres coques, se solien acompanyar de crema catalana. Altres productes especials de carnaval són, per exemple, la botifarra d´ou.
El dijous de Carnaval, o dijous gras, és també popularment conegut com a dia de la truita. Aquest dia és típic menjar ou, sobretot en forma de truita, truita d´ous, truita de patata, truita de botifarra o fins i tot truita de botifarra d´ou.
Abans de l´enterrament de la sardina és tradició menjar precisament sardines, normalment a la brasa o, si no pot ser, fregides.
A Mallorca són menjars típics del carnestoltes: l´ensaïmada de tallades i la greixonera dels darrers dies.
Aquest període es caracteritza, igual que en moltes altres parts del món, per la permissivitat i la disbauxa. Molt conegudes són les rues de carnaval, en les quals arriben a participar colles amb més d´un segle de tradició.
La més important d´Alemanya és la rua del “dilluns de roses” de Colònia, amb un milió de visitants, i en la qual participen 10.000 persones de diferents colles, repartits en unes 100 carrosses. Només en aquest dia es llancen des de les carrosses: 150 tones de caramels, més de 700.000 tauletes de xocolata i 220.000 capses de bombons, 300.000 ramets de flors i milers d´animals de peluix i altres petits regals.
